Sóc una cuca de llum, també coneguda com a lluerna. No tinc cap nom individual, no. Els animals salvatges, lliures, no en tenim cap més, siguem petits com jo, siguin grossos com un porc senglar o un elefant. Sóc una cuca de llum normal i corrent, que sempre ha tingut la sort de viure en els horts d’aquesta vall on vaig néixer, on van néixer els meus pares, i els meus avis i ves a saber quantes generacions. Una nit de Sant Llorenç, l’àvia em va explicar la llegenda de la nostra llum, arran d’una pregunta que li vaig fer en el silenci de la nit estelada.
* Esta contraportada corresponde a la edición de 2018. La Enciclopedia de la literatura en México no se hace responsable de los contenidos y puntos de vista vertidos en ella.
